LA REFORMA DE LA LLEI DE LA CADENA ALIMENTÀRIA

El passat 15 de desembre es va publicar al BOE la Llei 16/2021, per la qual es modifica la llei de la Cadena Alimentària adaptant-la a la Directiva UE 2019/633.

El nou text introdueix algunes novetats de rellevància, entre les quals destaquem les següents:

Ampliació de l’àmbit d’aplicació:

La nova llei continua sent aplicable a les relacions comercials que es produeixin entre els operadors que intervenen en la cadena alimentaria. Tot i així, s’amplia l’àmbit d’aplicació, tant objectiu, (s’eixampla la definició de “productes agrícoles o alimentaris”), com subjectiu, (s’estén a la Restauració i a l’Hosteleria, si bé amb exclusions per facturació), i també territorial, (s’introdueixen normes d’aplicació extraterritorial).

Contractes alimentaris:

La LCA defineix el contracte alimentari com el que regula la venda de productes agrícoles o alimentaris per un preu cert i exigeix que es formalitzi el contracte per escrit abans de l’inici de les prestacions.

Entre les principals novetats que afecten als contractes alimentaris podem destacar:

1.- L’obligació de fixació del preu amb la prohibició explícita de realitzar vendes a pèrdua en els contractes alimentaris, resultant nul·les les clàusules que no contravinguin aquesta obligació.

2.- L’obligació de recollir totes les condicions i terminis de pagament en els contractes alimentaris prohibint-se expressament que el comprador obtingui ninguna avantatge econòmica pel simple fet de complir els terminis legalment establerts.

3.- L’establiment d’un termini màxim per les negociacions comercials anuals, que no podrà ser superior als tres mesos des del seu inici.

4.- La creació del Registre de Contractes Alimentaris en el que s’han d’inscriure els contractes alimentaris que es formalitzin amb productors primaris.

5.- L’obligació d’acordar les activitats promocionals, estipulant que les mateixes o els seus límits i característiques han de pactar-se en el contracte alimentari.

Pràctiques abusives:

La LCA distingeix entre les anomenades pràctiques negres i grises de la directiva europea, és a dir, un conjunt de conductes que en tot cas s’han de tenir per abusives i d’altres que ho poden ser en cas que no es pactin expressament per les parts de manera clara i sense ambigüitat.

Entre les pràctiques negres o especialment prohibides cal destacar-ne les següents:

1.- L’exigència de pagaments no directament relacionats amb la venda dels productes.

2.- La cancel·lació de comandes de productes peribles amb menys de 30 dies d’antelació al subministrament previst.

3.- L’obligació que el subministrador corri el risc del deteriorament o pèrdua dels productes comprats una vegada es trobin als magatzems del comprador.

4.- La modificació unilateral dels termes i condicions pactats

Com a pràctiques grises o prohibides a no ser que s’hagin pactat expressament, podem assenyalar les següents:

1.- L’exigència de un pagament per l’emmagatzematge, exposició, llistat o la publicitat de productes.

2.- L’obligació d’acceptar devolucions de productes no venuts i assumir amb les despeses de la seva destrucció.

Infraccions i sancions:

S’incorporen les noves conductes prohibides a les que s’ha fet referencia (com alguna de les anomenades pràctiques grises), la resistència, obstrucció, excusa o negativa a les actuacions de l’Administració o la revelació de secrets empresarials.

Cal destacar, de forma molt especial, la presumpció de que l’infractor es el comprador, excepte prova en contra, respecte de les infraccions relatives a la no formalització del contracte alimentari i l’incompliment del contingut mínim que ha d’incloure.

Confidencialitat:

Senyalar finalment que la LCA crea un àmbit de protecció de la confidencialitat respecte del denunciant per a facilitar la denuncia sense temor a la represàlia comercial.